Aquesta pàgina ha estat revisada.
Amb ferros durs em lligarà mon pare,
perquè tingui per a l'espòs clemència,
o en cega armada em portarà a les costes
de Líbia encesa.
Marxa a on les aures o tos peus et duguin,
ara que Venus i la nit et celen,
marxa amb bon fat, i en mon sepulcre grava
nostra tragèdia.—
Oda XII
A Neòbule
Be n'és de malaurada la donzella,
a qui veden les ditxes de l'amor,
i en vi anegar les cuites; i d'un oncle
crudel temp els reptiris i el rancor.
L'alat infant de Venus ja, Neòbule,
l'agulla i la filosa et fa deixar,
i el bell Hebre de Lípari les teles
i estudi de Minerva abandonar.
Bon punt l'untada espatlla ell en el Tibre
banyà més destre que l'astut genet,
