Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda XI
A Mercuri
Mercuri, doncs que a fa ensenyança dòcil
Amfió movia amb ses cançons les pedres,
i tu, que dolça, septicorde lira,
sones i tendra;
tu un temps ni grata ni parlera, i ara
glòria i delícies dels convits i temples,
dicta'm corrandes que la dura Lida
facin atenta.
Ella, com euga de tres anys en ampla
devesa, brinca joguinosa, esquerpa,
àdhuc minyona per muller, i en bodes
tota innocenta.
Tu els rius bregosos pots parar, i els tigres
dur per companys i les obscures selves;
tu el Can-cerber, que de l'Avern, sinistre,
les portes vetlla,
dolça aplacares amb ta veu, encara
que duu serps mil en sa espantosa testa,
i peste exhali sa trilingüe boca.
pus i sang negra.
