Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda X
A Lice
Si d'un barbre l'esposa tu beguesses
del Tànais apartat, Lice, en les fonts,
de mi et compadiries, si em vegesses
per tu desafiar els Aquilons.
¿Sents com el vent açota ta morada
i els arbres que clapegen ton jardí,
i com en gel la neu és transformada
pel pur alé de Júpiter diví?
Puix que a Venus displau, l'orgull deposa
que ta fortuna un jorn es mudarà.
No per a ser Penèlop desdenyosa
ton pare de Toscana t'engenrà.
Encara que no bleguin ta fermesa
ni dons, ni precs, ni l'infidel espòs,
ni dels aimants la dolça pal.lidesa;
dol-te de qui et suplica concirós,
oh tu, que alzina rígida menys blana,
ni més mansa que Líbic escorçó.
No sempre mon amor la tramuntana
afrontarà i les neus sots ton balcó.
