Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mentres era t'aimia
ni per Cloe fou Lídia postergada.
Lídia llavors vivia
més que nostra gran Ilia celebrada.
Mon cor ja sols somnia
per Cloe de Corina i Safo hereva,
per ella fins daria
la vida, si salvar pogués la seva.
Per Calais s'inflama
també en mutual amor l'ànima mia,
per ell, si així ho reclama
sa sort, morir dos cops no temeria.
¿I si Venus junyia
nostre coll amb fort jou altra vegada?
Si deixés a m'aimia
i retornés a Lídia menyspreada?
Per més que ell en bellesa
es un sol, i tu en geni ets mar impia
i ets suro en lleugeresa,
viure i morir amb tu preferiria.