d'un blanc cabrit i dolces viandes fiu ofrena
a Bacus. Cada anyada, quan vingui aquesta festa,
destaparé l'ampolla, que ben juntada amb pega,
des que fou consul Tul.lus al fum mon vi conserva.
A la salut cent copes de ton amic, Mecenes,
beu i fés que perduri fins al matí la gresca.
Lluny, lluny d'aquí les ires, la cridadissa i bregues.
Els negocis de Roma no et donguin ara pena,
que ja han caigut les tropes dels Dacis i dels Getes,
i en trista civil lluita desfent-se van els Perses.
Ja els Càntabres, qui foren de Roma angoixa eterna,
a nostre jou per últim el coll indòcil bleguen
i afluixant l'arc l'Escita cedir-nos el camp pensa.
Ara que els afers públics en dolç repòs et deixen,
no vulguis curar massa de ta privada hizenda.
Els goigs presents agafa i allunya les molèsties.
Mentres t'era agradable,
ni altre prefert donzell ton coll cenyia,
a la neu comparable,
més sortós que el rei persa jo em sentia.
