Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda VII
A Asterie
¿Perqué plores, Asterie, a ton Giges,
a ton Giges fidel i constant,
a qui els aires d'Abril de riqueses
de Bithina ben ple et tornaran?
Des de que les cabrelles infaustes
es pongueren, pel Not empenyut,
va passant en Oric les nits fredes
sospirant desvetllat i abatut.
De mil modos de Chloe hostatgera
li pondera astut nunci l'amor
i els sospirs, per a vèncer, Asterie,
la constància i la fe de son cor.
Li recompta com pèrfida aimia
davant Pret acusant-lo vilment,
damnar feu a una mort primerenca
del rei Glauque al castíssim donzell.
Refereix-li els perills en que es veia
cast Peleu la Magnessa fugint,
i li conta fal.laç mil històries
per a encendre el lascívic instint.
