sinó que en faç de son espòs, qui aprova
son deshonor, acut quan la demanen
rics mercaders, o els mestres de naus iberes,
qui compren les deshonres a pes d'or.
No joventut nascuda d'aitals pares
tenyí el pèlag de sang cartaginesa,
ni vencé a Pirrus ni al potent Antíoc,
ni de Itàlia aventà a Anníbal crudel;
sinó aquells mascles fills de soldats rústics
avesats amb l'aixada a rompre gleves
i a dur groixuts boscalls promptes i dòcils
d'una mare severa al simple anhel;
boscalls tallats al bosc quan ja les ombres
dels munts canviava el sol, i desjunyia
els bous cansats, i fugitiu son carro
al món duia la calma i el repòs.
¿Què és lo que no corromp un impur segle?
Pitjor que la dels avis, la paterna
etat fou ja, i molt més que elles la nostra;
i nostres fills seran encar pitjors.
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat revisada.
