A nostre gran Octavi,
quan concentrar dintre ciutat disposa
ses tropes, i donant treves al glavi
de sos fadics reposa,
dolç esbarjo li deu en balma umbrosa.
Vosaltres deu benignes
consells i que es practiquen vos agrada,
dives muses. Sabem com als malignes
Titans i a la malvada
caterva, anorreà amb centella irada
qui governa immutable
el món amb justa llei i força ignota,
els Déus i la morada lamentable,
i els pobles i gent tota,
i amansa l'alta mar, quan s'abalota.
Al mateix Déu temible
d'orgull i de braó jamai escassa,
fon dels membruts Titans la tropa horrible
i dels gegants la raça,
qui es creia per volcar-lo prou capaça;
però l'alta estatura
de Porfiri fortíssim en la brega,
de Rhet, Tipheu i Mimes la bravura,
d'Encèlad l'ira cega,
que l'Olimp amb grans arbres apedrega;
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.