avara arrebassant, sinó severa
trepitjant-lo amb son peu.
Esborri ella tot límit i frontera,
que li destorbi el pas, portant ses armes
des d'on abrusa el sol fins allà on regnen
boires i eterna neu.
Aqueixos són dels Quirits bel.licosos
els fats; però confiant en sa gran força
i de sobres fervents refer no intentin
de Troia els murs antics.
Amb averany ben trist renaixerien
per a rodar de nou per terra a troços:
jo l'esposa i germana del Déu fóra
cabdill dels enemics.
Si tres voltes de bronze els alça Febus,
tres voltes per mos grecs vindran a terra;
tres voltes plorarà captiva esposa
son marit i sos fills.—
¿Però cap a on t'enlaires, musa incauta?
Relatar no pretenguis temerària
els parlaments dels Déus, ni sa grandesa
minvar amb cants senzills.
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.