aquell qui, plaent a tu, a ton pare no desplauria. E si tu no vols aquest joue Exosus, a qui meritament tan gran oy portes, dels altres poras pendre algu a la tua volentat hi a la de ton pare conforme.»
«—O, gran desauentura mia!— respos la trista donzella, —que axi mon pare vol a Exosus per gendre, que de algun altre solament nou escolta; e ab tot que per si, encara quen lo mon fos sol, Leander tant valgua, penssa, estimada dida, en comparacio de Exosus, quant dins la mia penssa mes perfet se troba. Pero a tu ni vull ni puch negar, penssant en Leander, egualment tots me desalten: per que a tots auorreixch, per que no son Leander, hi a Exosus avorreria, encara que tant no amas a Leander.»
atigua seria de prolixitat enujosa recitant descriure les discretes honestes rahons que, per aconortar la trista criada, Latibula parlant rahonaua. Mas a la fi, amor, que sobre les altres passions nostre enteniment enbenant ençegua, vençe a la prudent honesta vella, prometent a la enamorada criada per marit a Leander, puix altre remey acceptar no volia; penssant no cometia gran erra, per restaurar de la criada la miserable vida: hi a la enamorada donzella vençia lamor de Leander, hi a la
prudent honesta vella, lamor de Hero.
