dera amistat, aquell pes que hu tot sol sostenir no poria. E, puix tens seguretat manifesta los teus secrets que fora de la mia boca, sino ab lanima, passar no poden, comunicant a mi de ton mal la causa, es forçat algun remey o descans atenygues, recolzant tan gran pes damunt lo pilar de la verdadera amor, que a tu, vida mia, endreçe.»
n sospir que dels retrets del cor de la plorosa Hero espirant partia, fon principi a semblants paraules:
«La honestat que de les tues mamelles, estimada dida, mamant he presa, ha tenguda ma lengua muda, çelant la tristor de la trista desauentura mia, esperant algun dia tu, per lamor quem portes, ab gran instançia me interrogasses; per quem paria no tant, responent, la mia honestat pendria injuria, car de moltes coses retrau honesta vergonya per ha interrogar, que lo respondre comporta.
»La causa per hon ma vida se va a perdre es Leander, al qual, dins los limits de honestat, yo per marit desige, e, si del terme de aquest desig ma vida se dessespera, no vull que mos mals, sino a mort desesperada, passen.»
Vn poch espay, los vlls endreçant a la lagrimant donzella, tarda Latibula tornar semblant resposta:
«Molt tart, o nunqua, de indiscrets principis fi prospera sespera. Sil teu desig ab lo meu era conforme, estimada filla e senyora, hauries marit
