Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/64

mans i dant-se la gran vida en tots sentits. El germà li va entregar la Ilegítima, i pax vobis. En mig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d'un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel era una sort. Però aquest venia tan encaparrat, tan trastocat, que jo no sé si se'n va adonar tan sols. ... El que sé és que, durant mesos i mesos, es va passar els dies al seu quarto, repapat a la poltrona, mal vestidot, tot descordat, sempre en sabatilles i amb la pipa als llavis, dant segurament voltes i voltes a la mateixa idea, i que no sortia d'allí sinó per baixar al menjador. A taula es trobava amb la geperudeta, però ni li mirava la cara. Menjava de pressa, amb la vista al plat o llançant-la enguerxada a uns cromos que té en aquelles parets pintats amb fel i sang de bou, mentre l'altra, com una biena davant del domador, es dava manya a escurar ossets i a fer cracar els crostons de pa, tot espiant de cua d'ull l'humor de l'amo, però sense gosar dir ni una paraula. Acabades les postres, l'esporuguida hiena baixava de la cadira com una criatura que ha d'anar davallant encara pels barrots, i fugia a entaforar-se a la part més amagada de la casa, on més de quatre vegades ha hagut de ficar-se el meu pare, cridat per ajudar-la a passar algun atac d'epilèpsia. Per ell sé tots aquests detalls i molts d'altres que us contaré. Foa la Carolina, son germà prenia el cafè tot sol, encenia la pipa, i, tot escurant-se les dents i deixant el tovalló per plegar, se'n tomava també al amagatall de costum, sense haver canviat amb la Margarida, única criada que els serveix, altres paraules