ha pogut sondejar-lo. Prou es prestaven, d'altra part, els fets mateixos, a ésser considerats amb seriosa pietat, fos a qui fos que es referissin. Per això, un i altre, aquí ens vam llançar a consideracions morals prou avinents a tothom perquè jo pugui suprimir-les, i ens vam recordar, amb tristor piadosa, dels passats pronòstics d'en Giberga.
—Oh! espera't, espera't! més alarmant encara és el que ve!—exclamà el meu amic.
—Sí que en portes un sac ple!
—I el que dec ignorar jo! ¡Considera, en quatre anys, el que poden fer unes ànimes de càntir com aquelles!... Doncs tornem-hi, si et plau. Es vota la monarquia i arriba l'assassinat d'en Prim. ¡Compta, compta la sotragada que havia de rebre, l'esperit d'aquell idòlatra! Diu que en aquells moments es trobava a Vilaniu buscant pedaç per al que ja no n'admetia: per a la fundició, que va haver de tancar; per a sa germana Adela, a qui, després d'una bona mà de garrotades que la van deixar com nova, va haver de dur a un dels seus masos per tenir-la amagada.
—Maria Santíssima!
—Doncs, quan estava que ja no hi veia amb aquests disgustos... paf! l'atemptat del carrer del Turco! ¡Quina no seria la sotragada, dic, que, en havent posat un telegrama al Govem i un altre més llagrimós a la condesa de Reus, va caure abatut al llit per tres dies!
—Pobre Bandereta! per això, sempre bon cor!
—Espera't, espera't. Ara veuràs. Passat aquell
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/56
Aquesta pàgina ha estat validada.
