vilatà que rodejava aquella noia), mostrava un afany immoderat de distingir-se. Ignoro si també obeint a aquest afany, que li devia ésser irresistible, va asseure's al meu costat com ho va fer, sobre una sola anca, encavallant les cames de tal manera que se li veien tots dos peus calçats de xarol i un bon trosset de la de sota, i parlant-me tan recolzada en el braç de la cadira que aquest li oprimia tot un pit.
Altrament, fóra injust amb ella si aquí no fes constar l'amabilitat amb què ens rebé. Va mostrar-se contrariada que haguéssim fet el viatge en va, es- sent-nos tan fàcil aconseguir el nostre objectiu només emprenent-lo al revés, ja que en Daniel tot just feia dos dies que se n'havia anat a Madrid. Ens digué que no era precisament diputat per Vilaniu, com nosaltres pensàvem, sinó per la circumcisió veïna. Ens va explicar a sa manera les eleccions, que havien estat molt disputades. I, com que es veia que el triomf de son germà la tenia molt tova, vam aprofitar l'ocasió per a fer-li repetir dues o tres vegades el mot circumcisió, morint-nos interiormente de riure.
— Vostè el té tractat, el meu germà. ¿Oi, que té un gran cap? Oh! ell i jo ens entenem molt. De vegades li dic: «Quina llàstima que siguem germans!» Perquè (què vol que li digui?) a mi els homes m'agraden així, com ell, tan... tan fets a la seva, que prenen les coses amb calor i que no reculen ni que el món s'enfonsi. No ho sé! això me'l fa mascle: entenc que tots haurien de ser així. ... Ell, tot, tot ho agafa amb entusiasme. Ja han vist, vostès, els retratos que ha
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat validada.
