Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/34

Aquesta pàgina ha estat validada.

acabar per calmar-se i accedir. Ara com anirà, allò? Ja ho veurem. Precisament per a mi en Daniel ja va venir al món amb la sentència feta.
 —Vaja! vés, vés a passeig!—exclamà l'Armengol esclafint a riure.—Quina mania, la teva! ¡Tu sí, que t'has de fer dar una mirada!