volgut sentir cants de dolça joia: alguna d'aquelles sonates de Beethoven en les quals es nota una agradosa barreja de dolça alegria i tristor.
Oh! mai el Dies iræ en els funerals d'un nen, si és que aquest Dies iræ no indica la ira terrible de Déu que fereix els pares emportant-se'ls tota la felicitat amb la frèvola i deliciosa criatura!
¡Si me'n feren de mal, si en feren de mal a la meva devoció, els cants d'aquells homes que cantaven per obligació i a corre-cuita!
Ai! Jo, en el teatre, he vist als artistes caure'ls llàgrimes cantant desventures imaginàries; i aquí, a l'església, veia homes que cantaven, sense cap mena de sentiment, tonades tristes i terribles davant d'un pare que plorava sobre les despulles del seu fillet!
Oh artistes benvolguts! com vos vaig enyorar!
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/336
Aquesta pàgina ha estat validada.
