Sols em semblà molt corrent, i sobretot capaç i actiu.
Ens va fer seure, i després es posà en actitud d'escoltar-nos.
La declaració que vaig fer-li era per l'estil de la que doní a l'altre comissari, per bé que la d'ara diferia de la primera quant a l'objecte de la demanda; és a dir, vaig instruir-lo per peces menudes de tot el que ens havia passat, i li preguí de fer tot allò que fos possible perquè assentessin la defunció del meu fill en el registre civil i m'autoritzessin per a enterrar-lo en el cementiri del Pare Lachaise, on tenim una sepultura.
Amb tot i portar ja aquell home molts anys de servei, va semblar-me que allò que jo li contava el sorprenia fins al darrer punt.
— Adverteixi — em digué, accentuant-ho amb certa duresa — que el que vostè em conta és molt estrany. En vaig a prendre acta, i dec prevenir-li que, punt per punt, tot s'aclarirá. Per consegüent, procuri no brodar ni alterar els fets gens ni mica. —
Jo mirava, tot parat, mos respectables companys.
Un d'ells exclamà decidit:
— Nosaltres ens fem responsables que el senyor diu veritat i que és una persona honrada.
— No en vull pas dubtar; però els fets que el senyor em conta són tan estranys, tan inconcebibles, que em permetrà fer-li algunes observacions. ¡Com s'entén! El senyor perd son fill, no en dóna part, se l'emporta; trencant la llei, travessa amb ell tota la
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/324
Aquesta pàgina ha estat validada.
