Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/316

Aquesta pàgina ha estat validada.

veure'l. No estic prou informat encara de la desgràcia d'aquests amics meus, però puc assegurar-li (i ho assegurarà igualment el senyor Cl...) que, qualsevulla que sigui llur declaració, ha de merèixer tota la confiança de vostè.
 — No he dubtat un instant de la veritat de les seves paraules —em féu present el comissari —; però el meu càrrec m'imposa deures penosos, que no sempre estan d'acord amb mes simpaties ni amb mes intencions personals. La justícia... (en el sentit rigorós de la paraula)... la justícia, de la qual represento aquí el primer graó, m'obliga a no creure a vostè per si sol, sinó a esbrinar, pels mitjans que tinc prescrits, si els fets estan d'acord amb la declaració. He dit «m'obliga», i havia de dir «m'obligaria», perquè desitjo, en aquestes circumstàncies, afranquir-me del deure rigorós. Amb el que vostè m'ha dit en tinc prou, i vaig a prendre per a vostè una determinació que no m'és permesa; però la prenc en atenció a l'estat de vostès, malgrat el risc i els perills que me'n puguin pervenir. Poden anar-se'n a casa i endur-se'n el seu fill, amb la condició que demà al matí, a primera hora, vagin a trobar el comissari de policia del seu districte i li expliqui, com aquí ha fet, la seva situació. Si aquell senyor queda convençut com jo de la veritat dels fets que vostè li relatarà, tot s'apariarà a l'instant: en el cas contrari, s'obrirà una informació, que no dubto que recaurà en favor de vostè. Vinguin, que faré que els lliurin la caixa.