Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/315

anat a passar l'estiu amb la família que vostè veu aquí.
— On morí, el seu fill?
— A la ratlla del departament del Alts Pireneus, prop d'un poblet anomenat Montllong.
— Estava ja malalt, en emprendre el camí?
— I tant, que morí a la segona parada. El mateix metge, si ens deixà anar, fou perquè ja no esperava sinó (i encara aparentment) en una transmutació miraculosa que tal vegada el moviment i el canvi d'aires pogués ocasionar-li.
— Sento, senyor, que per fer-me una declaració tan important no vingui acompanyat d'algun conegut, que amb la seva autoritat em garantiria, no diré la veracitat del que acaba de referir-me: jo ho crec, però...
— Ja vaig enviar un telegrama a un amic meu demanant-li que comparegués aquí amb un company seu, també comissari. Per ma desgràcia no l'haurà rebut a temps, o potser s'esqueia fora de casa... —
A penes acabava de dir això, l'amic de qui parlava va entrar en el despatx.
— Teniu: la Providència ens el mena. —
I vaig llançar-me al coll del meu bon amic, qui, adreçant-se al comissari, digué:
— Havia de venir acompanyat de mon amic el senyor Cl..., a qui vostè deu conèixer. El senyor Cl... no ha pogut obtenir llicència per a entrar fins aquí a l'hora d'arribar el tren, però vegi la seva targeta: ell és allà fora a la disposició de vostè per si desitja