necessitat d'ajuntar-nos amb els nois, per als quals férem propòsit d'animar-nos i viure, si no sense tristesa, almenys amb resignació.
Rebentats de cansament i d'emocions, els nostres fillets s'havien adormit. Aconsellí a llur mare que fes altre tant; i, a tal punt d'abatiment havien arribat ses forces espirituals i corporals, que, pobreta!, aconseguí endormiscar-se.
Durant aquest moment de repòs, comencí a calcular amb esglai les conseqüències de la situació il·legal en què em trobava.
—Se m'és mort un nen en els braços —em deia jo mateix—: jo havia de dar-ne part a l'autoritat municipal del lloc on succeí, o almenys del poble més a prop, i no ho he fet.
Al contrari, ho he amagat tant com he pogut i m'he emportat el cadàver a cent llegües d'allí. No gosant endur-me'l descobert, en lloc de procurar que l'autoritat competent l'examinés i me'l fes enterrar, jo, pel meu compte, me l'he endut dins d'una caixa.
I ara allí s'està, sense haver-lo declarat i sense nom, barrejat amb els viatgers i els equipatges.
Triple mancament!
És ben cert que tot això no ho he fet amb intenció meditada, sinó per l'encadenament natural de les complicacions que ha dut la situació en què em trobo i com per efecte d'una voluntat superior.