podia caminar sense defallir amb el pes insuportable del fillet mort que duia en els braços. I s'apartaven respectuosament per fer-li pas: les dones sentien que els genolls els flaquejaven davant d'ella, i davant d'ella els homes portaven involuntàriament la mà al barret.
Veient que alguns passatgers seguien pel mateix cantó, i sospitant que anaven també a la fonda de França, vaig dir-los:
— Si vénen, com sembla, a la fonda de França, tinguin la bondat de no descobriria nostra desgràcia, perquè desitgem continuar així fins a París.
En travessar la sala on hi havia els criats i l'amo, d'una ullada ens passaren revista i contaren que érem una família composta de pare, mare i cinc criatures, una d'elles de bolquers. No poguérem evitar una conversa cruel.
— Senyora: si vol un bressol per al nen, la podem servir.
— Gràcies: acostuma a dormir amb mi.
— Si per cas volgués llet calenta, o bé alguna altra begudeta per a ell, no repari a demanar, que aquí ens té per a servir-la.
— Gràcies per tanta bondat: el nen en té prou amb la meva llet. —
Aquesta conversa em matava: veia la mare prompta a defallir.
