Aquesta pàgina ha estat revisada.
«O quam tristis et aflicta
Fuit illa benedicta
Què succeí llavors a l'interior de la diligència?
Ni ho sé.
No em recordo sinó d'un crit agut, immens, confós, que feren a una la mare, els nois, la criada, i de la trista confusió que s'esdevingué de llàgrimes i abraçades.
D'un bot vaig pujar a mon seti. El majoral tancà tristament la portella, i la diligència marxà al galop.
Un moment abans érem vuit: ara, ja només set i un cadàver.
Els plors dels nois i de la criada sufocaven el soroll de la diligència.