Aquesta pàgina ha estat validada.
«Non è questo'l mio nido,
Ove nudrito fui si dolcemente?»
Ove nudrito fui si dolcemente?»
Un dia ens dèiem:
—-A ciutat no s'hi viu: s'hi devora la vida. No es pensa sinó a treballar, i es deixa sempre per a l'endemà el repòs i el viure. Bé sembla que els jorns passen; però, en girar la vista enrera, hom es persuadeix que volen.
I, en llur vol furient, arrosseguen els mesos i els anys.
Sols en el camp es viu.
Allí, almenys, ens sentim lliures de la frisança amb què l'home es mou entorn del buc del treball i d'aqueixes inquietuds diàries que treuen l'ànima de son centre i li roben la pau i el repòs. En lloc d'això es té sempre davant l'espectade tranquil, quiet, de la naturalesa. Ens queda temps per a sentir-nos viure i per a
