Sobre totes les famílies de la vila n'hi havia una, la dels Armengol, gairebé senyorial. L'executòria de sa antiguitat es remuntava al segle xiv, i des del xvii venia ja figurant com la primera casa de la població.
A la meva hi havia, per aquella, una veneració tradicional. Mos avis, i després mon pare, havien sempre caminat d'acord amb totes les decisions que els Armengol prenien referents a la marxa de la vila i de tots els interessos que poguessin afectar-la. L'opinió política no havia pogut destruir aquella mancomunitat de mires i tendències: a l'hereu Armengol que sortia conservador, responia un avantpassat meu conservador també; i, si per sort n'eixia un de lliberal, lliberal era també son coetani de casa. Però ¿com no, si en tota la població succeïa el mateix, exceptuada una altra família, la dels Rodon, que, rival d'aquella, es decantava, com l'altre platet de les balances, en sentit invers, amb el pes insignificant d'una migrada minoria? Paraula d'Armengol era llei a la vila, i congressos i diputacions, per més que fessin els governadors contraris, contaven sempre amb un dipu-
