El vaig guaitar ple de sorpresa. Tenia la cara encastada a la reixeta, i, a la múltiple pressió d'aquella quadrícula de barretes de ferro, sa fesomia, embotornada i trista, em va arribar a repugnar. Era, més que tot, l'efecte repelos que m'havien causat ses pretensions inconcebibles.
—Bé—saltà l'Armengol, sempre a punt d'allargar la broma;—podries firmar per un seguit amb un mateix pseudònim: el dia que guanyeu te'l podràs treure com si et traguessis una careta, i vindrà a ser lo mateix que si hi haguessis posat el teu nom.—
Llavors, en Serrallonga, buidant conceptes apresos en els periòdics que en aquells temps llegia, digué en to sentenciós:
—Ca, noi! Això és com escatimar sants a l'altar. El fanatisme popular el mouries més amb figures que amb raons, que el poble no entén mai prou. L'heroisme anònim no ha despertat mai cap idolatria, sense idolatria no hi ha fanatismes, i sense fanatisme no es fan revolucions. ¡Raons, raons... per al poble!... Ja ho va dir no sé qui: «La raó és una olla de dues nanses que cada u agafa per la que més li convé.» El poble mira quina nansa han agafat els seus ídols, i s'amarra a ella i no es cuida de res més. Ja et dic jo que, si lo meu, ara com ara, ha fet deu prosèlits, n'hauria fet deu milions sabent-se de qui ve i d'on ve.—
El plaga de l'Armengol encara hi va jugar una estona fent-lo callar per burlar l'espionatge del sen-
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat validada.
