ven la nova arribada, l'home oblidà ja la poesia de sa casa i del seu forn, i pensà altra volta que, entre allò que deixava i el que la ciutat li oferia, l'elecció no era dubtosa. Oblidava, el pobre Daniel, que Barcelona no podia oferir-li novetats diàries, i que la força del costum, a certa edat, és del tot aclaparadora.
En sa primera estada ja havia recorregut quasi tota la ciutat; son fill, enfeinat en la perruqueria, no podria acompanyar-lo: hauria de passejar tot sol; i, si vint-i-quatre hores diàries de renda són insuportables als mateixos ganduls, ¿quant més no ho havien d'ésser a un home acostumat, com ell, al treball?
L'endemà de l'arribada començà a tocar-ne els resultats. Avesat a aixecar-se quan les amassadores havien deixat pastada una fornada de pa, es despertà a l'hora en què això acostumava a succeir, que per a la perruqueria era a deshora; i, com que ara no hi estava en qualitat de foraster ni volia desvesar-se de matinejar, l'home saltà del llit. L'alba tot just clarejava el que era indispensable perquè a sa llum incipient pogués el forner vestir-se, endevinant amb el palp quina era cada una de les peces del seu vestit que penjaven de les cadires com draps de color incert. Tots els altres de la casa dormirien encara tres hores, i la mateixa escalforeta i quietud que regnava en dormitoris i sales feia caminar de puntetes i contenir l'alè al que acabava de llevar-se. D'altra part no sabia on eren les claus del pis ni la de la porta forana, i, per tant, no podia eixir al carrer. Si algun jorn us veieu en tals condicions, tancats dins una
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/187
Aquesta pàgina ha estat validada.
