Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/180

vostès i de totes les seves famílies… i… no dic res més perquè no puc. —
I caigué aplomat a la cadira, plens de llàgrimes els ulls, mentre l'auditori en pes l'eixordava amb sos aplaudiments tot mossegant-se els llavis.
Dos o tres discursos més, d'altres tants periodistes, coronaren aquell monument d'oratòria; i, abans d'aparèixer el cafè, vingué la gran sorpresa que el Rumbós havia preparat amb el major secret.
Era, aquesta, una mena d'urna de metall blanc, tapada i d'elegant forma etrusca. Col·locada al mig de la taula, tothom l'havia presa per un objecte d'adorn destinat a augmentar la magnificència de l'agençament entre les flors, els canelobres, les copes, les ampolles i els coberts, on s'emmirallava la llum de gas, desfent-se en mil colors, si viu i inquiet l'un, més encara l'altre. Però no era aquesta la destinació de la tal urna.
En Miquelet s'alçà, pitjà el botó amb què acabava la figurada tapa, i per cent brolladors (de tan petits, invisibles) eixiren, impel·lits amb força, altres tants raigs d'aromàtica essència, que refrescaren aquella atmosfera i ompliren el saló de delitosa fragància.
No cal pas dir si el truc fou celebrat: tot el concurs picava de mans, rabejant-se de gust, amb la fruïció sibarítica d'un romà del baix imperi, dins la suau ruixada d'aquella boira enervadora.
La flaire de les tasses de cafè s'enlairava vaporosa fins al sostre amb els cercles de fum dels cigars; les es-