que son fill explotava amb tota la malicia refinada d'un cortesà o, si voleu, d'un industrial d'avui. El pare tot just naixia i, com diu l'endevinalla del foc, el fill ja saltava pels terrats».
Durant el sopar (que, com podeu comprendre, era confiat a un intel·ligent restaurant per més que tingués lloc a la mateixa perruqueria) la conversa fou poca al principi, s'animà un xic quan les viandes i els vins començaren a fer bullir els cervells, i en aparèixer el xampany esclatà amb tota sa força.
El perruquer, sense immutar-se i com si hi estigués ja avesat, alçà la copa i pronuncià un discurs, en el qual «la premsa, la veu de l'opinió pública, la gran palanca del progrés», quedava col·locada per damunt totes les potestats de la terra. — Perquè — deia el perruquer — ningú com vosaltres s'associa i protegeix totes les empreses, per humils que siguin. La premsa, de la mateixa manera assisteix als convits de palacio que als d'un modest industrial com jo: jamai desdenya ningú, i la mateixa confraternitat que guarda entre tots sos representants, sense distinció de partits, dispensa a totes les classes socials. —
Els comensals aplaudiren estrepitosament. El forner plorava i reia alhora.
Llavors començaren els brindis dels periodistes. L'un donà, en nom de la premsa (no barcelonina ni espanyola, sinó del món), les gràcies al perruquer pels elogis que havia prodigat a «la més gran institució dels nostres temps». Un altre procurà demostrar que no hi ha acte humà, per insignificant que sigui, que pugui
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/177
Aquesta pàgina ha estat validada.
