Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/163

Aquesta pàgina ha estat validada.

m'ho perdonava, l'Anneta! El que me'ls arrenca del costat és la bufetada. —
 I, amb tot aquest dol tendre i honrat, no trobava en Llorenç paraules de penediment amb què arribar al cor d'aquella dona.
 El nen seguia plorant amb la tenacitat instintiva de la criatura esparverada.
 — Vés, home! vés-te'n, per Déu! ¿No veus com fas plorar el teu fill? Li fas por. Deixa'ns en pau.
 — No et moguis, doncs. Promet-me que no et mouràs — féu en Llorenç amb l'estúpid candor dels necis.
 I, com en el silenci d'ella llegís l'irrevocable determini de no escoltar-lo, mormolà:
 — Doncs no te n'aniràs: t'ho asseguro.