Aquesta pàgina ha estat validada.
També ella digué — Prou! —, però en to ben diferent. I, tapats encara els ulls per no veure aquell home, se'n pujà decidida a l'entresol, quan en Llorenç, amb ridícula candidesa, anava a demanar-li esmorzar.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/159
