Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/148

Aquesta pàgina ha estat validada.

unir sa boca amb la del nen es sentí recobrar tota la fermesa perduda
  — Oh! per tu, per tu be de vetllar sempre! —
 I li semblà haver fos en un moment tot l'amor de muller en l'amor de mare, i es jurà, en secret, irreconciliació eterna per a lliurar son fill del mal exemple. Més que el propi abandó, la irritava l'abandó d'aquella criatura. En Llorenç se li aparegué en el pensament com un home sense entranyes, indigne de perdó. Mai més, mai més no voldria veure'l! Ella sola es bastaria, ella seria l'escut d'aquella criatura: per a ella tot el fruit de son treball, tota sa sang, sa vida.