Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/141

aparegué de la botiga, tota consirosa i malhumorada, contenint-se, per això, prudentment, de queixar-se de la rialla d'en Llorenç, que tan mal efecte li havia causat. «Quan trobaria un altre desembaràs com ho era aquella mossa, la posaria punta en blanc al carrer.»
 Mentrestant, la Ramona, a la botiga, d'on s'havia apartat també un moment la Lionor, feia esclafir de riure les altres estrafent la mestressa, burlant-se del domini que semblava tenir sobre aquell homenàs, «pobre calçotes!».
 Aquest s'havia ficat a son escriptori quan encara durava la conversa. Roig de vergonya oí el judici que d'ell es formava, la brameta que en feien, i sentí tota la fiblor del ridícul esperonar sa independència d'home. Enutjat i tot, li semblà que aquella mossa tenia raó, es sorprengué de veure's tan amollit, i s'apoderà d'ell una ànsia irresistible de rescabalar-se, com si hagués comès una veritable baixesa. «Ell calçotes? Ell deixar-se governar, un home com ell?» Però, repassant sa conducta de marit, es veié cosit a les faldilles de l'Anneta ridículament: de primer passant tardes i vetlles gronxant-se en una cadira per contemplar-la mentre planxava; bressant, més tard, el nen, com una dona; després clavat al tamboret de la rebotiga assentant… què?… enagos, i calces, i colls, i ruixes, i garretes de criatura: tota una llista de bugadera; feina de dona, feina de dona i res més! I, com més allargava l'inventari de sos actes, major era sa vergonya, més fundat li semblava el judici d'aquella fadrina, més en ridícul es veia. Començà a sentir, con-