l'ànima: valia la pena no sols d'admirar-la, sinó d'ajudar-la amb entusiasme. Amb diferents seccions a vigilar a dalt i a baix, la seva muller no podia dar cap a tot sense matar-se. ¡Això sense comptar que ella es criava el nen, pobra Anneta! ¡Prou cansada que havia d'anar els matins!» En Llorenç, doncs, amb tot i no ésser molt llarg d'escriure, començà a obrir un llibre diari, i s'instal·là a la rebotiga, espècie de magatzem que tenia una llarga paret plena de prestatges numerats, on es dipositava la roba abans i després de planxar-la. Grans cortines de cotolí la preservaven de la pols. Al recó del fons hi havia dos comptadors de gas: el de la calefacció i el dels llums. Dues reixes que daven a jardins aclarien aquest departament: entre elles es col·locà l'escriptori d'en Llorenç. Un cop allí, assentava en son llibre el nom del parroquià, el nombre i classe de peces rebudes, el número de registre que els pertocava, el dia i hora que havien de quedar llestes.
Durant el primer mes, com que cada lletra li costava la paciència d'un cal·lígraf, el pobre xicot gairebé no podia apartar els ulls del llibre, com si portés els d'un gran banquer. Per fi hi tingué la mà tan trencada que li sobrava temps per a tot. Havia simplificat les notes amb grans abreviatures; i, com que se sabia de cor l'ordre de les caselles, ho duia ja a ulls clucs. Llavors, avorrint-se ja en el tamboret de l'escriptori, s'alçava i s'enduia una estona el nen, que començava a caminar, o, tot fumant, parlava amb les fadrines de la botiga, que estaven sota la salvaguarda de la Lionor.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat validada.
