aquest cop d'efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic, va escampar els contendents, retornà les desmaiades, i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.
Llavors en Pons i l'altre amic de les germanes, tots coberts de pols i fins esqueixats, van allunyar-se avergonyits; d'altres van prendre l'esporuguida vídua per endur-se-la en un cotxe, i una dotzena d'homes, encaparrats pel que acabàvem de presenciar, vam agrupar-nos darrera el dol, format per l'orfenet, son avi i son oncle. I, amb pas silenciós i trist, vam emprendre aquell caminet exterior, precedits de la comunitat i el carro mortuori, sense haver vist encara ni un facultatiu, ni un mal administrador; ningú de l'establiment que vingués a dar un adéu a les despulles de son hoste.
—Com si se'ls hagués mort un gos!—vaig exclamar, indignat.
—Però ¿d'on has tret—em va dir llavors l'Armengol amb profundíssima amargura—que on presideix una oficina hi pugui haver l'amor, ni la caritat, ni la pietat llagrimosa que busques? L'ordre, el reglament, una habitud rutinària, el lucre, hi ofegaran sempre el sentiment. Això és un hospital que acull els ferits de la batalla eterna: les baixes ni s'hi compten en tant que hi arriba un altre a ocupar el llit encara tebi. Sempre seràs un noi!—
Però jo, abaixant el cap, vaig dir entre mi:
—Déu m'ho conservi i ens perdoni a tots.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/124
Aquesta pàgina ha estat validada.
Agost de 1898.
