Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/122

Aquesta pàgina ha estat validada.

segant sa germana a fora amb el més noble impuls del cor. Ab! tot fou inútil davant el batibull que allí van armar les desfregades! Estira d'aquí, empeny per allà, l'Adela, que era tan alta, va veure la direcció que la vídua duia, i va eixir-li al pas, a dos metres de la porta. N'hi hagué de prou amatents que li van saltar davant per impedir sa embranzida de tigre; d'altres l'arrapaven per darrera, fins esqueixant-li el manto negre que la cobria de cap a peus; però, així i tot travada, ella crida que crida:
 —Assassina! envenenadora del meu germà! lladre!... fora d'aquí!—
 La pobra vídua va començar a tremolar, va defallir, i, escorrent-se dels braços d'en Ramon, va caure agenollada a terra sense coneixement. Son fill Nasiet se li posà al davant com un gosset fidel a punt de bordar, i germans i adherents la van enrondar per auxiliar-la, mentre altres ajudaven a empènyer a fora l'escandalosa de l'Adela, que, en retirada i tot, seguia encara insultant. De sobte vam sentir llavors un flast! formidable, i vam veure que l'indignat germà, arribant davant d'aquella escandalosa, li havia deixat pintats els cinc dits a la cara.
 —Eh, eh!—vam cridar tots. — Prudència! Prou! Respecteu el mort! — Però ja l'amic de l'Adeia s'havia abraonat amb en Ramon, i aquest l'havia tirat per terra desfent-s'hi a cops de puny com a bon pagès, quan tot ensems s'aixecava un altre avalot escandalós al voltant de la desventurada vídua. I era que aquesta acabava de rebre a la cara una escopi-