Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/107

— Però i que no el veu, el metge? que no li fan res?
— Vet aquí un altre plet per a la pobra dona. Obrant amb un seny extraordinari, va enviar a buscar un estrany que ni de mil llegües pogués recordar a son marit res d'en Giberga. ... Però de res va servir-li. Què dic! va ser pitjor: en Daniel se les va enfilar que el nou metge lenvenenava, que era un còmplice d'ella per a fer-lo desaparèixer.
— Jesús, Maria, Josep! Sí que estem perduts!
— No t'ho he dit? Ja és cas de manicomi: aquest home està en ple deliri de persecucions. Per això m'ha semblat que tota acció judicial que no sigui per a tancar-lo fóra una imprudència temerària, una crueltat.
— Sí, però aquesta pobra dona està en capella! un boig així el millor dia la mata!
— Per això ha pres precaucions: s'ha posat son germà al costat, i, gràcies a això i que sembla que fa uns quants dies que ell està com atontit, va poder donar aquella escapada aquí.
— I ¿no t'ha dit de què li ve, aquesta nova sobreexcitació, a en Daniel? ¿És que va perdre molt a Bolsa?
— Ja n'hem parlat, i... com que no és tonta ni molt menos... fins ha tingut una frase: «Sí—em va dir: — el més gran tresor que podia perdre... la il·lusió de fer-se ric, el darrer gira-sol que li havia florit a l'hort.» Però i ca! què et creus? Doncs sàpigues que aquesta dona no l'ha vist pas boig fins ara mateix. A Vilaniu encara no el tenen per tal: els que han pre-