i que n'hi ha fet, de mal! Es fica al llit... (Ja fa temps que dorm sol per avorricióa a la dona: ¡quina contradicció! a la dona que no perd d'ull ni un moment!)... i, a lo millor, diu que es desperta, salta, escolta, i s'engega com una bala dins la quieta alcova de la Salomè i del nen amb un ganivet a la mà dreta, la palmatòria a l'esquerra, i cridant: «Ah! ja us tinc! ja us tinc!» Aquells sants cossos dormien, si no en la pau dels altres sers honrats, en braços de la innocència i a lamparo de la més gran foscor... i, no obstant, en Daniel ha sentit xiu-xius, fins ha entès paraules amoroses i ha vist claror, i un esqueix d'ombra li ha ballat per la paret i se li ha fos pel marc de la porteta del lavabo. I la dona i el fill es desperten esgarrifats, preguen, s'agenollen, juren, i ell, brandant el ganivet, els maltracta, els insulta, els amenaça, i torna a mirar sota els llits, darrera les cortines, dins els armaris, i ho tira tot a rodar.
— Ui, ui, ui! Pobres criatures!
— Oh, sí! ja t'ho he dit: terrible! terrible!... Ah! escolta: encara fa més. De vegades, mal desvetllat, ha tingut l'al·lucinació que la Salomè ni dona és, sinó un lladre que, escapant-se, s'ha ficat en aquell llit. I, clavant-li l'urpa al coll, ha provat d'escanyar-la, l'ha deixada per morta, i, als crits esgarrifosos del nen, ha acabat ell per tornar en si, l'ha reconeguda, s'ha posat a plorar desesperadament, s'ha esbalegat des del balcó cridant socorro, i serenos, veïns, servei, han hagut de presenciar, en el sagrat de l'alcova, aquelles escenes tremendes.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat validada.
