Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/100

dues grans platinografies que va fer enquadrar en rics marcs, n'envià una a casa i se n'endugué l'altra a Vilaniu a enriquir l'altar de sos déus.
 Hi havia moments en què tant de deliri per mi m'arribava a cansar, a posar frisós com una impertinència. Al cap i a la fi, fer revocar una sentència tan injusta com aquella no valia cap mèrit: una admiració tan extremosa em posava, doncs, en ridícul. I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l'havia d'empassar velis nolis per no cometre una crueltat. Però altres estones, amb més serenitat o menos nervis, veient més clarament les causes originàries d'aquella admiració... pobre Serrallonga!... fins m'arribava a commoure. L'infeliç, en tot era així, sempre havia obrat de la mateixa manera: anant a ulls clucs, sense brúixola ni timoner, envestint o reculant segons la direcció de les onades que el xuclaven o l'empenyien violentament!
 Durant el període de Borsa, ¡i que va arribar a somiar! Els deliris d'aquella època s'apoderaren d'ell d'una manera espantosa. ¿Pecaré d'immodest si dic que, si no em té a mi al costat, arruïna la família? Per carregar-se de paper i fruir de les sensacions atzaroses del joc, ¡quantes finques més no s'hauria venut, de les que ja es va vendre abans de posar-hi jo la mà! Sols per figurar en el Consell del carril de Vilaniu, es va desfer de dues masades magnífiques: i, si per aquells dies no va córrer igual sort l'heretat del Comellar, ben bé devia ésser per influències de la Fura, que allí continuava. Altrament, ell per si sol, n'hauria fetes