¡Què! ¡Fòra! Com ofès. Déxaho córrer, era broma!... Ab una pesseta encara'n sobra y't pagaré'l puro.
Trayentse monedes y donàntleshi. Té, donchs; no't corsequis. Ey, torna luego, no t'entretinguis; ¿sabs quína hora es?
Molt cumplimentós. Noy, dispensa. No ho sé, per que fa díes que tinch el cilindro a compondre! Me feya anar perdut d'hores; ab aquestes calors se'm parava, y'l vaig dur a ca'l rellotger a treure'l vidre, per que's ventili. Fa com qui se'n va y torna. Escólta, Biel; si'l senyor Sisó del entresuelo'm crida, dígali que so fòra, qu'aviat torno. Dona puntada de peu a la bombeta. Té, no més manca penjar axó, y ab quatre esgarrapades acabo, ¿entens, Biel? Es un home que no'm dexa en sossego; si no fos ell, tres hores hà qu'estaría llest, però cada punt ix a n'aquest balcó de la Presidencia y «¿Menut, què fem? ¿que no cuytas?