de casa les capseres, also'l cap y totes dues eran a la finestra fentme'l solrís. Jo que me'n entro a l'escala del devant, y axís a bufadetes, posantse dos dits als llavis los he enviat uns doblets de petons que malsaguanyats qu'hagin hagut d'anar tan alts.
Be, si, està clar; ab la teva puntería, errat y tret. No es aquesta la qüestió. No me'n espliquis a mi de conquistes; ja sé qu'es. Quan tu hi vas jo'n torno.
Je... je... je...
¿Vols jugar? Si m'enfado, de fadrines com les capseres y més maques, te'n omplo tot axò ab mitj'hora que me donguis de temps per que pugui manejarme per donar veus. Home! si he arribat a perdre'l compte de les que festejava, totes alhora, que per entendrem y no haverhi confusions les hi repartía números. ¡Què rius! ¡què rius! Demanavan tanda