Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/9

Aquesta pàgina ha estat validada.

Guiém. ¡No'n té pochs de dobbés!
— Y sí, d'aquesta manera, volía dir qu'entre vostè y jo'l curarèm. ¿Vol qu'enganxi a les vuyt, demà? —
Es un bon home don Ignasi; tot un senyor, molt cavaller. Me va mirar de certa manera, com volent dir: «no ho sabía encara que tinguessis aquest bon sangro.»
L'endemà a les vuyt, (xiula) la carretel·la parada a casa del malalt. Al cap de cinch minuts tornà a baxar ab una cara més esllanguida y un posat de no m'embolico, que'm vaig menjar la partida.
— ¿Que ja es còs? — li vaig preguntar fentli l'ullet.
— S'està prenent xocolata; — me contestà sens mirar, obrint tot sol la portella y cloentla d'una revolada.
— ¡Què'm diu! ¡quína imprudencia! Que'n deu ser de temerari aqueix subgecte! Ho pagarà ab la pell, ¿eh, don Ignasi?
— Ja veuràs, noy, píca, y a casa. ¡Canario, y qu'ets tafaner!... —
Sempre s'equivoca pel mateix estil. ¡Y'n té de malalts a les portes de la mort, que, a la cuenta, encara ell no es fòra's desdexen y se n'entornan