nes y esglayadors dels capellans. Lo noy y jo solets—ja que no havía pogut compartir alegríes ab ningú, tampoch he volgut may acompanyatge de tristeses,—tots dos, de bon matí, a les hores en que'ls sants estan més solets, que quasibé ningú els va a veure, en una capella rònega de sota l'orga, ab dos tristos ciris davant del Sant Crist, lo sacerdot y l'escolanet y nosaltres agenollats a sos peus, ohim la missa y la encomanem a Deu, perdonantla de bon cor jo, y'l noy any per any més entristit en aquest acte y ab més amor y anyoransa per sa mare.
Aqueix fill es la ventura meva, lo meu rey, ma alegría y'l consol de mes desditxes. Si me'n donà de pau y benestar ab sos jòchs! y si me'n ha fet enamorar de la vida!
¡Que guapo es y agraciat! Tot ho té: hermosura a la cara y bonesa al cor. Es un príncep, noble, generós; no ho sembla'l fill d'un pobre treballador.
Jo m'escarrasso enllestint feyna, a
