Posat a dir la veritat, la he dita encara que'n resulti poch afavorit lo meu sentir. Per axò, la mort tot ho purifica, y la memoria de la Mariona era respectada. Mes, al noy, pobret, que no tenía mare, no li havía pas de donar a conèxer los encontres que'ns havían desavingut, fentnos a ella y a mi desgraciats. Cada vespre, en lo llitet, resava'l Parenostre per l'ànima de sa mare, ab una veu primeta y una tristesa que'm punyía'l cor; y ab los ulls vagorosos, com si la cerqués, li enviava petons, y s'adormía ab la dolsor als llavis de la pregaria y dels petons. Potser se trobavan mare y fill, per que somreya ab una ditxa! y, quí sab, si les mares desde'l cel se'n poden estar de fer caricies als seus fills!...
Cad'any li faig oferir una missa; per que la pobra no va tenir gayres despedides de resos, ni'ls cants solem-
