sevol fressería de rès, qu'abans la despreciava ò no'n feya esment, me donava goig; un test a la finestra ab una mota d'alfàbrega, ja hi trobava prou verdor pera la meva vista y prou olor pera mon regalo. Cada matí'l noy y jo hi passavam bona estona fentlo beure a galet, vull dir, tirantli ab lo canti un rajolí d'aygua que la terra se la engolía sense respirar. Una bombolla aturada al peu del tronquet nos entretenía fins que la veyam fondres, ab grans rialles del noy que'm preguntava per què s'hi feyan les bombolles; y jo, com més experimentat, li deya que perque la terra s'ennuegava. Sí, y per aquest estil ¡ne trobavam de riqueses en altre temps desconegudes! ¡Quín delit tenía per estimar! No sé si era per que tenía'l noy, però la quitxalleta m'atreya y no'n passava ni una per vora meu, a tret de mà, que no li fes una festa tocantli la cara y saludantla ab rialletes. Moltes se quedavan estranyades y's tombavan a mirar; jo també; quedavan satisfetes de la inspecció, reyan, y com si'm diguessin ab sos ulls ignocents: ah! sí, es un home que m'estima!
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat validada.