gravement, y morí, al cap de cinch anys de contínua desavinensa! dexantme'l noy, que va ser la creu hont jo m'abrassava amorosit, trobant consol en mes desditxes y font de prometenses d'un viure més tranquil y benhaurat.
Ho tinch de dir, encara que siga una cruesa: tot ho trobava més folgat y espayós després de morta la Mariona. Quan s'ha patit molt, un s'avesa a dirigir la vista enlayre. Recobrada la pau, no havía perdut aquest tirat, y'ls meus ulls, acondolits encara, guaytavan lo cel y'l veya més hermós, més clar, sigui potser que no'ls enterbolís la tristesa y podía mirarlo ab més serenitat.
M'havía fet un concepte del món, que per tot arreu hi veya desventures; tothom me semblava sufridor y sempre trobava pesars. No les sabía veure les cares rialleres ò'ls semblants placèvols. Un cop lliure, sovint topava ab enjogaments y esclats d'alegría que venían a rèbrem. Qual-
