un acte, qu'ara que'l reflexiono penso que m'acredita y qu'en certa manera dissimula aquell mal concepte que'm tenía guanyat.
Me vareig enamorar en sèch.
Y d'aquesta acció lletja, si's considera que jo era una criatura, ni aquí ni en cap paratge del món pot acusarse de tonto al qui li acut, ja qu'en tal edat y mesquinesa vol mèrit y astucia empèndressela per semblants dresseres y posarse de cop y volta al costat dels homes fets...
Era una noya que després de vèurela'ls ulls quedavan tan anyorats, que la cercavan per tot arreu ab tristesa.
Be me n'han passat luego pel devant de fesomíes perfectes, sigui per l'estil que's vulgui, axís en pintura, com al reals de debò: mes cap com aquella ¡com l'escullida! Y ja fa anys que tombo'l cap y cloch los ulls pera no mirar cap dòna, per qu'estich segur de que no'n veuré altra ni tan maca, ni tan festosa com la primera que m'encisà la voluntat.
