Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/30

aquestos patrons; allí lo qui més crida es lo qui té més talent; lo qui tot disbaratant ho fa ab més descaro, es lo qui té més taules y'l qui sab dominar al públich. Y es de veure lo moviment y animació del ensaig ab tals actors; una escena's comensa diferentes vegades y no se'n acaba cap per que'l graciós no fa les comes y no dexa preparar al actor que li ha de respondre, ò per que'l barba ab sa veu pausada n'hi fa massa y li contestan abans d'hora. Ve una escena de bocadillos ò diàlechs curts y sueltos entre molts personatges, y es cosa distreta escoltar la confusió dels papers, lo pendres l'un del altre les paraules, barrejarles y confóndreles fins al punt, per exemple, de que'l que amenassa diga ¡ay! com si'l cop que vol donar a un altre se l'apliqués a sí mateix, y allavors, per esmenarho, ofensor y agraciat s'equivocan y diuen traydor a la vegada, fent un embull d'aquella escena que no hi hà qui la destríi. Després de molts ensaigs y a forsa de compendre cada qual lo bocadillo, s'hi acostuman, en termes que tots los esforsos y tota l'atenció son impossibles pera des-