pre hi hà alguns companys dels mansos que's colocan, fan lo quadro, y si volen dir, diuen, y sinó també. Encara lo més acertat es que solament fassan la figura, per qu'en lo compromís del declamar més trassa tenen a desbaratar les escenes qu'a ensajarles. Després de varies probatures y passa-temps, comparexen los retardats, y pot donarse comens al primer acte.
Jo no'm proposo criticar la manera com cada actor interpreta lo personatge, qu'axò fora invadir un terreno en lo que no hi so pràctich.
Mes es cosa deliciosa comparar los diferents temperaments dels aficionats, y l'armoniós conjunt que produhexen. Allí'l galan impetuós, de brava mirada, que tot ho tira a sanch y a foch declamant ab viril entusiasme y omplint ab sos moviments grandiosos tota l'escena; allí'l barba de veu robusta, serio, pausat, orgullós y altiu, que sembla que penyori a tothom encara no's posa a parlar en castellà; lo jove, sentimental, candorós, enamorat, ab veu de malaltía, plorant son paper, tirantse enrera l'abundosa melena y
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
