Es la hora del ensaig, y, a excepció del galan jove, del barba y dos altres indivíduus, tots hi son. Mes, l'ensaig no pot comensarse per que'l drama comensa ab lo galan jove. Passan la estona de qualsevol manera, fent la corte a les dames, fins qu'al últim lo director determina ensajar sense'l jove y fa fer lo paper d'aquest al primer que se li antoxa. Imagínense com anirà la cosa comensada ab tan bells auspicis. Lo galan comensa a declamar a tota veu; brasseja, va y vé d'un costat y altre, avant y enrera; s'entusiasma y crida fins que arriba al punt final.
Allavors lo jove interino li contesta, y com no està en autos, diu lo paper ab veu tan desmayada y glacial qu'es capàs d'esmortuhir tot l'entusiasme qu'enardeix al galan de debò. Escenes per aquest estil se repetexen ab freqüencia; mes, ningú s'amohina per que hi manqui tal ò qual personatge a lo millor del ensaig. Si be's crida y s'enfadan, sem-
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/27
Aquesta pàgina ha estat revisada.
