Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/251

* * *
¡Y quin do'm va donar Nostre Senyor obrintme les potencies per ferme apendre de lletra! ¡Quín descans per la memoria y quín recreyo pel sentiment! Abans, tot ho havía de dur de cap; ara tinch lacayo que'm serveix. Obro la llibreta: vès, cànta'l negoci, petita; infòrmam dels que deuen y dels que pagan. Y xau, xau, xau, com un aucell a la mà'm posa al corrent del haber y del debe, que jo no'm tinch d'enfondar en rès més qu'en fer pagar a aquells que no solen tenir menuts.
¿Y les sessions que tenim cara a cara'l llibre y jo, devegades, fins a les onze de la nit? Cada capítol me'n innova alguna de fresca.
¡Quína malaventura tenen certs homes d'encaterinarse ab certes dones! ¡Quíns miralls de món veig estampats! ¡Y jo que m'havía donat a la carrera del bello sexo, segons lo titula'l llibre!
Veig qu'als comtes per ésser comtes y als ricatxos per tenir moneda,'ls n'hi passan unes de ben fermes!